El passat 28 d’abril una 80a de professionals es van reunir per celebrar una nova edició de la Jornada Perifèrics, la VIIª, després gairebé 4 anys, a Sant Cugat del Vallès, actual seu de la Xarxa Perifèrics.
La jornada es caracteritza per ser un encontre i intercanvi d’experiències i coneixements en l’àmbit de la prevenció de drogues, que amb el temps ha anat incorporant altres situacions de risc com l’ús de pantalles (mòbils, xarxes socials, videojocs, etc.). Durant el matí van assistir vuitanta persones que van valorar molt positivament les tres sessions que van presenciar.Es va assenyalar una molt bona qualitat de les exposicions, també de l’espai on es va celebrar i l’organització, així com el punt fort que suposa la trobada entre professionals després de tant de temps i poder compartir estones i converses entre uns i altres.
La jornada va començar amb una taula inaugural formada per Luisa Conejos Ara, de l’Ajuntament de Lleida, seguida de Gemma Aristoy i Pujol, regidora de l’Ajuntament de Sant Cugat, i Joan Colom i Farran, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Tots tres van donar la benvinguda als assistents. Luisa Conejos, membre fundadora de la xarxa, va fer un repàs de la trajectòria de la Xarxa Perifèrics, explicant algunes anècdotes o moments importants durant aquests 20 anys. Després Gemma Aristoy, va donar la benvinguda per part de la ciutat acollidora de la jornada, agraint a totes les persones que la van fer possible, i posant èmfasi en el valor de la prevenció municipal i el treball en xarxa. Per acabar la taula, Joan Colom va aportar la seva experiència i coneixements al donar una perspectiva de la importància de la prevenció per tal de incidir de forma eficaç i eficient en l’àmbit de les drogues.
De les drogues a les pantalles amb David Bueno
A partir de la taula inaugural, vam poder gaudir i aprendre de la ponència principal, titulada “Adolescència i addicions: de les drogues a les pantalles”, a càrrec de David Bueno i Torrens, doctor en Biologia, i professor i investigador de la Genètica de la Universitat de Barcelona (UB). La sessió va ser presentada per Roger Ferrer Montero, psicòleg referent de l’Assessoria sobre Drogues i Pantalles 1SEGON de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. David Bueno va parlar de l’etapa de l’adolescència, des de la neurobiologia, moment clau en què el cervell dels adolescents busca constantment el contacte social amb els seus iguals, per poder construir la seva identitat. Una etapa on es donen preguntes de vital necessitat, com per exemple “qui soc? què vull ser? on vull arribar?” i que per tant el paper dels adults ha de poder ser ajudar-los a que es facin les bones preguntes per a que les puguin respondre per sí mateixos.
Un altre element important que David Bueno va exposar és la gestió de l’estrès en l’adolescència, donat que si es dona una sobreestimulació del cervell hi haurà estrès i si la situació es cronifica, disminueix l’eficiència i les funcions cognitives. Per això cal que el cervell estigui ben estimulat i cultivat de vivències i experiències, això afavoreix les connexions neuronals, i per això calen entorns rics que afavoreixin la plasticitat neuronal. I les emocions tenen un paper clau en la funció d’aquesta plasticitat neuronal. De les emocions bàsiques, i per afavorir l’aprenentatge, la curiositat i l’alegria són les més importants perquè provoquen confiança. David Bueno també va explicar les cinc etapes del desenvolupament neuronal, i també com funciona l’estriat del cervell, amb el mètode assaig i error, i la importància que té aquesta zona per l’estimulació dopaminèrgica de l’estriat, que s’activa intensament quan s’usen drogues o durant altres activitats que generin recompensa. La recomanació essencial és estar trenta minuts amb les amistats, socialitzant, que és molt més recompensant i lliure de riscs que si estan tres hores amb les pantalles.
Per concloure, David Bueno va posar l’èmfasi en tres aspectes clau per acompanyar els i les adolescents: el recolzament (especialment l’emocional), l’estimulació (deixant espai per la automotivació) i aportar exemple o models de referència.
Per donar pas a la segona part de la jornada, primerament, es va viure un moment molt emocionant donat pel David Sanitjas Garreta, del programa de prevenció de drogues de la Vall de Tenes (PPD), que va presentar el vídeo commemoratiu dels 20 anys de la Xarxa Perifèrics, amb aportacions de membres que hi han format part i on es va posar l’èmfasi en el valor de compartir, de donar suport i afecte a les companyes i companys, i a la bona sintonia i humor que caracteritza el nostre treball. A més a més, David Sanitjas en nom de tota la xarxa, va fer una crida al homenatge en públic de la tasca de lideratge i timó al capdavant de la xarxa per part d’Otger AmatllerGutiérrez, qui ha estat durant tots aquests anys sostenint i donant impuls per tal que la xarxa sigui viva i tingui continuïtat.
Els reptes futurs de la prevenció
Així doncs, per tancar la matinal, vam poder aprendre i a la vegada passar una bona estona amb la taula de debat obert moderada per Otger Amatller, coordinador del departament de prevenció i sensibilització de la Fundació Salut i Comunitat, i amb la participació de Josep Rovira Guardiola (director de l’àrea de drogues d’ABD), Patricia Ros Garcia (directora regional de PlanetYouth a Espanya i Amèrica Llatina), Eulàlia Sot i Rahola (responsable de programes de promoció de la salut i prevenció de l’Agència de Salut Pública de Catalunya) i Sònia Rubio Jansana (Educació per l’Acció Crítica – EdPAC). Durant la taula es van tractar quatre blocs: oci nocturn, pantalles, prevenció ambiental i avaluació.
En el primer bloc d’oci nocturn, es van tractar principalment els canvis que s’han donat en les dinàmiques nocturnes post-pandèmiques. Alguns dels canvis són: la descentralització dels espais de consum en espais de festa diversificats; les diferències de gènere s’han difuminat i les dones busquen menys informació i van menys al metge que els homes per problemes relacionats amb els consums; la notable presència del popper(nitrit d’amil) i la creixent emergència del tusi (coneguda com a cocaïna rosa); l’augment de la oferta de festivals, tot i que cal mantenir l’atenció posada en els clubs i discoteques en col·laboració amb el personal sanitari; i la necessitat de monitoritzar els canvis d’escenaris que es vagin donant en gran part gràcies al treball entre iguals i sense oblidar el paper fonamental que tenen les xarxes socials en les convocatòries i en la comunicació i relat dels àmbits festius.
El segon bloc sobre prevenció de pantalles, va donar molt de sí. És un fenòmen que ha canviat la forma de relacionar-nos, que canvia i muta constantment (chatGPT, streamings, etc.), que no té un consens clar sobre el que seria la línia divisòria entre l’ús i l’abús, i on la pràctica de les apostes online i els jocs en línia, s’ha establert com una opció d’oci més. Per afrontar aquest panorama, es va llançar la premissa de no caure en l’alarmisme i evitar problematitzar l’entreteniment digital, amb un debat serè sobre la tasca educativa i sobre com regular els usos digitals, sobretot per afavorir que els més joves puguin prendre decisions saludables. També va ser molt interessant el debat generat a partir de la diatriba sobre si té sentit treballar pantalles i drogues de forma conjunta. Sabent que les pantalles avui dia generen més interès i debat que la temàtica de les drogues, és cert que comparteixen punts en comú, com els factors de risc i els factors de protecció. Podem aprendre aplicar a la prevenció de pantalles aspectes que hem après amb el treball de ja més de dues dècades en la prevenció de consums de drogues, com per exemple la perspectiva de gènere i la multiculturalitat. I al final, són dos comportament on hi pot haver risc, que reclamen la nostra atenció i que encaixen en l’abordatge de la promoció i prevenció de la salut.
El tercer bloc sobre prevenció ambiental, un enfocament a l’alça i amb resultats molt efectius, pretén que es canviïn els contextos on es donen els consums, i els determinants socials que envolten el jovent, per disminuir les conductes de risc i per a que prenguin decisions més responsables. És un enfoc que tot i tenir molt present el funcionament cognitiu, és posa més l’èmfasi en els factors contextuals i no tant en el recursos individuals, desestigmatitzant a les persones i evitant així que aquestes persones vegin minvats els seus recursos personals per una pressió externa massa forta al canvi. Els contextos on s’intervé són: el context regulador (la llei i les normes), el context econòmic (els impostos i les taxes) i el context festiu (la il·luminació en els espais d’oci, mesures per incentivar consum moderat com la promoció de begudes alcohòliques en gots petits, etc.). Les mesures estructurals són mesures de seguretat, que s’han de complementar amb altres mesures per augmentar els factors de protecció. Tot això, però, no està exempt de dificultats, doncs cal fer molta pedagogia política i mobilitzar els agents clau de la ciutat amb campanyes de sensibilització i el problema principal és que en el fons la societat (evidentment, parlem d’una part majoritària) no vol aquest tipus de regulacions i per tant l’estament polític ha de ser valent per poder dur-les a terme.
El darrer bloc va repassar el panorama de l’avaluació a Catalunya, on tenim el goig de veure que disposem de molta activitat preventiva des de fa molts anys i en diferents àmbits. Sí que és cert que molta prevenció es fa sovint per inèrcia, amb bona intenció i amb la voluntat de donar resposta a les necessitats detectades. Però potser l’assignatura pendent és poder connectar l’activitat preventiva amb la recerca, amb estudis i treballs científics. El repte actual és trobar aquests ponts de col·laboració entre investigació i la implementació de programes, per tal que la prevenció sigui de qualitat i amb un benefici clar per la ciutadania, amb accions basades en l’evidència, amb principis ètics ben treballats, cost-efectiva, factible i realista, i sostenible. També cal entendre l’avaluació no com un examen, sinó com una eina de millora, que no és un fi en sí mateixa, sinó com a eina per la orientació de la presa de decisions sobre les estratègies i accions preventives.
Per tancar la taula, Otger Amatller va innovar fent una ronda de preguntes ràpides a partir dels suggeriments dels assistents. Va ser una dinàmica divertida i molt agraïda pel públic assitent, on vam poder conèixer de més aprop als ponents, i en definitiva va ser un bon tancament de la jornada.
Assemblea Perifèrica i homenatge a Jaume Larriba
Un cop finalitzada la jornada, es va celebrar l’Assemblea Perifèrica amb tots els membres que es van quedar després de la jornada. Cal destacar, que a més a més de les aprovacions de les noves adhesions, es va fer un homenatge molt emotiu a la trajectòria a Jaume Larriba Montull, director de PDS Promoció i Desenvolupament Social (PDS) i membre de la xarxa des dels seus inicis, qui es jubilarà en el mes de juny. Aquest reconeixement ens va fer prendre consciència a totes i tots de la gran necessitat que tenim de reconèixer i agrair la feina dels companys, i vam agafar el compromís de no oblidar-ho i mantenir-ho sempre d’ara en endavant.
Llarga vida a la Xarxa Perifèrics!!
Prevenció en Drogues i Pantalles 
Deixa un comentari