“Phubbing”, ignorant a l’altre per utilitzar el mòbil

Anna Ortiz

Tècnica de prevenció en l’ús de pantalles. Treballa al Pla de prevenció en el consum de drogues, pantalles i riscos associats de la Mancomunitat del Galzeran.

“Ignorar:

No fer cas d’una cosa o fingir no tenir coneixement d’ella.

No saber una cosa.”

El fenomen del Phubbing: Aquesta paraula sorgeix de la combinació dels termes anglesos phone (telèfon) i snubbing (ignorar). Podria definir-se com l’acció de desatendre a les persones que ens envolten i al nostre propi entorn per estar utilitzant el mòbil. Aquest comportament s’està convertint en un acte molt comú, no sols en adolescents i nens, sinó també en adults.

Ignorem a l’altre, fins hi tot ignorem l’entorn, tot el que ens envolta. Sembla que ens submergim en la pantalla i la resta, al nostre voltant, desapareix.

En algun escrit de reflexió vaig llegir una vegada que el contrari de l’amor no és l’odi, sinó la indiferència. Qui pitjor càstig per una persona que la indiferència?

Les pantalles ens aporten moltes coses bones, útils, ens faciliten la comunicació amb molta gent i des de qualsevol lloc, avantatges que ja fa temps estem gaudint. Doncs com podem seguir gaudint sense deixar de banda a l’altre quan estem en presència? Com no substituir la relació virtual amb la relació presencial? Doncs tenint cura i sent molt conscients que ens exposem a perdre’ns en la pantalla. Adonar-nos que estar amb l’altre des del contacte i la mirada no es pot substituir i entendre que és un luxe que no ens podem permetre perdre.

Parlem de connexió, d’estar connectats amb tot i tots, connexió en línia. Fer que aquesta connexió no substitueixi la connexió amb un mateix i amb l’altre des de la trobada. El repte és fer complementàries les dues connexions, tant la virtual com la física. Que sumin.

Això ho podem aconseguir si som conscients que, a vegades, estar molt sovint connectats a les xarxes, ens aïlla més que ens apropa. Que la majoria de vegades, quan ens connectem, ho fem tot sols.

El repte seria equilibrar el temps i l’espai d’ambdues connexions. La fita és connectar-nos a nosaltres i a l’altre des de la presència i això passa per l’escolta, tant interna com externa. Com podem tenir una veritable escolta si constantment estem exposats a informació i inputs que ens bombardegen? Des de la mesura, des de la presa de consciència i la presa de decisions de què volem a la nostra vida en quant a l’establiment de vincles afectius. Som lliures d’escollir ser o no bombardejats, som lliures d’escollir deixar o no el mòbil, la tauleta, o qualsevol altre dispositiu que ens faci desconnectar de nosaltres, del que sentim, i dels altres, en escolta veritable.

On posem la nostra atenció? Quina atenció escollim? Realment podem escollir-la? Sembla que les pantalles no ens ho posin fàcil, però cal recordar que en som responsables, de l’ús que en fem i de com cuidem les nostres relacions importants. Podem tenir una mirada optimista i crítica amb les pantalles alhora, i de mentre poder escollir fins a on volem que hi siguin.

Molts progenitors no són conscients que alguns dels problemes d’incomunicació i d’aïllament que retreuen als seus fills parteixen precisament d’ells. Com a adults cal que tinguem una mirada crítica i reflexiva. Mirar si estem deixant de banda l’atenció als nostres fills per mirar el mòbil o qualsevol dispositiu, molts cops quan no és necessari.

Si la comunicació entre generacions, sovint, ja és difícil, el fet d’estar pendent d’una pantalla pot provocar una barrera de comunicació i un moment de no trobada i es pot córrer el risc que aquesta convivència i comunicació vagi minvant.

Moments de compartir com són el dels àpats, la presència de dispositius mòbils fan que es converteixin en moments de silencis, moments de mirades fixades en pantalles. Està a les nostres mans trencar l’hàbit i podem establir uns mínims i uns pactes per tenir cura dels que sí estan presents en aquells moments, dels que sí que tenim a la vora. No permetre que la pantalla entri en un moment de comunió i de compartir, moments que, amb la vida sovint frenètica que portem, comencen a  escassejar. Donar valor a aquests moments on els petits gestos i paraules ens omplen i ens reconforten.

Que ens queda si ignorem i anul·lem a l’altre? Si anem perdent el contacte presencial, físic, corporal; si perdem la mirada de l’altre, podríem caure en un desert de desolació i falta d’afecte i de proximitat vital i imprescindible per qualsevol persona.

Quantes coses i sentiments ens podem dir i podem llegir en una mirada? Quantes sensacions se’n poden derivar d’ella? El contacte presencial i físic és insubstituïble.

Ja ho va demostrar el famós experiment dels micos del psicòleg Harry Harlow, en el qual va col·locar vuit cries de mico en gàbies separades i en cadascuna d’elles hi havia un model de mare fet de tela i un altre fet de filferros. Les mares de filferro tenien un dispositiu pel qual es podia beure llet. Les de tela, no. El lògic és pensar que els micos van optar per les mares de filferro, ja que donaven menjar, no obstant això, els micos preferien a les de tela.

Després de fer més experiments en aquesta línia, van concloure el següent: les mares que es bressolaven eren preferides respecte a les mares que estaven quietes, i les que estaven calentes respecte a les que estaven fredes.

En el fons el que importa és que ens donin afecte, així que es preferirà a una mare toveta i agradable a un tros de filferro, encara que el tros de filferro dispensés alimentació.

Està a les nostres mans no ignorar a l’altre i demanar de no ser ignorats. Optem més pel caliu o ens precipitarem al buit, aquest que ens porta a la pèrdua de sentit i ens deshumanitza.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: