Glossari Sexualitat i Gènere

Fonts:

candela.cat

Apoderament: es refereix al procés de presa de consciència de les pròpies capacitats, i
d’oportunitats i del poder que individualment i col·lectivament tenen les persones en els
àmbits polític, econòmic i social.

Assetjament per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de
gènere: qualsevol acció o comportament de caràcter ofensiu, hostil, coercitiu, humiliant,
degradant o intimidant exercit contra la dignitat d’una persona d’un sexe determinat només
pel fet de ser d’aquest sexe, o per la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

Assetjament sexual: qualsevol acció o comportament físic o verbal de naturalesa sexual
duts a terme amb el propòsit que produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una
persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.

Ciberassetjament: assetjament que es duu a terme fent servir eines tecnològiques, és a dir,
es dona quan un nen o un jove és agredit psicològicament, de manera continuada en el
temps, per un individu o diversos, utilitzant Internet, mòbils…

Consentiment: és l’acord al qual arriben les persones per tenir relacions sexuals. El
consentiment és verbal i sobretot inequívoc. Si una persona no té clar si hi ha consentiment
per determinada pràctica o relació sexual amb una altra és que no hi ha consentiment. El
consentiment s’ha d’anar renovant en cada pràctica sexual i en cada trobada sexual nova
encara que hi hagi experiències prèvies amb aquella persona.

Desigualtat de gènere: situació social en què hi ha una relació desigual entre homes i dones,
caracteritzada principalment per la subordinació de les dones respecte als homes en la
majoria d’àmbits de la vida i d’un grau diferent d’accés als recursos i a la informació. Les
desigualtats de gènere tenen l’origen en el desenvolupament de les societats sexistes,
androcèntriques i patriarcals.

Diversitat sexual i de gènere: perspectiva teòrica que vol anar més enllà del col·lectiu LGBTI
i oferir una mirada més global de la sexualitat i del gènere que no només comprèn aquest
col·lectiu, sinó el conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, és un enfocament que es basa
en la perspectiva feminista i en la perspectiva LGBTI.

Estereotips de gènere: conjunt d’idees, clixés i prejudicis que s’adjudiquen a les persones en
funció del seu sexe biològic. Es tracta d’idees simplistes que uniformitzen les persones a
partir de les normes o dels patrons culturals establerts.

Expressió de gènere: rols, gestos i expressions associats a un gènere determinat. Té a veure
amb el comportament social de les persones, independentment del seu sexe de naixement i
de la seva identitat de gènere.

Gènere: es refereix al conjunt de característiques socials i culturals que s’atorguen a les
persones en funció del sexe. A Occident, el nostre sistema de gènere és binari: femení i
masculí. Aquesta construcció social és apresa, canvia amb el temps i varia molt segons les
cultures o en cadascuna d’aquestes.

Heteronormativitat: imaginari i norma social que estableix i promou com a orientació
sexual normal l’heterosexualitat. Aquest fet implica una jerarquització de les orientacions
sexuals, ja que no totes tenen el mateix valor ni reconeixement social.

Identitat de gènere: sentiment de pertinença a un gènere determinat. Té a veure amb la
identificació de les persones amb els rols que socialment s’atribueixen a homes i dones,
independentment del sexe de naixement, és a dir, de les característiques biològiques de
naixement.

Límit: l’espai personal que cada persona necessita repecte a una altra, en un sentit físic i
psicològic. Normalment és parla de límits en l’àmbit de la sexualitat. Els límits són
absolutament personals i inqüestionables. Dependrà de cada persona decidir quin és el seu
límit i tenint en compte que pot variar d’un moment a un altre, o d’una persona a una altra.
Que una persona tingui un límit concret (per exemple “Jo sóc una noia i a mi els piropos no
em molesten”), no vol dir que sigui representatiu d’un grup humà més ampli: “A totes les
noies no els hauria de molestar un piropo”.

Masclisme: conducta que desvalora i menysprea tot el que sigui femení. Condueix a
l’asimetria en la relació entre els dos sexes i implica la subordinació de les dones als homes.
Es caracteritza per l’èmfasi en la virilitat, la força i el desinterès respecte als assumptes
domèstics per part dels barons.

Micromasclisme: anomenat també sexisme benvolent, terrorisme íntim o violència de baixa
intensitat, etc. És el masclisme normalitzat socialment. Es consideren micromasclisme tots
els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes
o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana.
A diferència d’altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i
denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la
desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l’entorn social.

Patriarcat: sistema o organització social basat en una presa de poder històrica per part dels
homes adults sobre les dones i els infants. Aquesta supremacia de la figura paterna o
masculina porta a un sistema de dominació dels homes cap a les dones, que, al llarg de la
història, ha anat adoptant diverses formes.

Preferència sexual: la preferència sexual dels individus que es defineix segons la relació
entre el sexe de l’individu i l’objecte dels seus desitjos, relacions sexuals o amoroses. S’acostuma a parlar de tres orientacions sexuals: l’heterosexualitat (atracció cap a individus
del sexe oposat), l’homosexualitat (cap a individus del mateix sexe) i la bisexualitat (cap a
individus del mateix sexe i de l’oposat).

Rol de gènere: model de comportament, normes, funcions, expectatives i espais socials que,
en una societat determinada, s’assigna a les persones de manera diferenciada en funció de
ser homes o dones.

Sexe: es refereix a les característiques físiques, biològiques, anatòmiques i fisiològiques dels
éssers humans que els defineixen com a mascle o femella. S’utilitza també com a criteri de
classificació social de les persones entre homes i dones. El sexe en si no comporta
intrínsecament l’adopció d’uns determinats rols socials. L’adopció d’uns rols determinats en
funció del sexe és un fenomen cultural i s’anomena gènere.

Sèxting: pràctica sexual que consisteix en l’enviament per mitjans digitals de fotos, vídeos o
text de caràcter sexual a una altra persona. Es fa amb el consentiment de qui l’envia i de qui
el rep.

Sexpreading: enviament d’imatges íntimes de caràcter sexual d’una persona sense el seu
consentiment. També és una manera d’assetjar algú.

Sextorsió: amenaça de fer sexpreading per treure’n profit.

Socialització de gènere: procés pel qual una persona s’adapta al seu entorn i incorpora els
elements socioculturals interioritzant les normes, els valors i les formes de percebre la
realitat, i aprèn a interaccionar en societat transmetent i assimilant allò que se suposa que
és propi de cada sexe.

Transgènere: terme que s’utilitza per referir-se a les persones que se senten del sexe
contrari al que se’ls atribueix en néixer i també a les persones que no s’identifiquen amb cap
gènere, segons la concepció tradicional dels gèneres. Dins d’aquesta denominació també
s’hi inclouen les persones transsexuals.

Violència masclista: s’entén com la que s’exerceix contra les dones i manifestació de la
discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder
dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics,
incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un
patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

Violències (hetero)masclistes i LGBTIfòbia: actes de discriminació, sotmetiment i
subordinació de les persones basats en les relacions de poder i desigualtats històriques, bé
sigui per mantenir o expressar el privilegi masculí per sobre del femení, o bé la norma
heterosexual cisgènere per sobre d’altres preferències i opcions. Són estructurals,
transversals i es manifesten de maneres molt diverses (no sempre explícitament ni
directament). S’inclouen aquí l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia i la bifòbia.

Violències sexuals: qualsevol tipus de violència originada al sistema sexe-gènere
heteronormatiu que té algun component sexual de l’ordre material o simbòlic. És a dir,
s’expressa a través de les formes com ens relacionem sexoafectivament o com entenem els
nostres cossos en relació amb la sexualitat (USVReact). 6 Pot implicar contacte físic o no.

Anuncis

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: