L’educador social ha participat a una de les xerrades organitzades per l’Assessoria Oberta 1 Segon per a l’atenció i prevenció de drogues i pantalles
Enllaç a la noticia original AQUÍ
L’Assessoria Oberta 1 Segon, el recurs d’atenció i prevenció de drogues i pantalles ubicat a l’Oficina Jove, ha impulsat un cicle de xerrades i activitats per aprofundir en la prevenció. El passat dimecres van celebrar una nova sessió per parlar de criptomonedes, NFT i web 3.0. L’educador social Joan Barrero, membre de la cooperativa Eines.coop i referent del servei de prevenció de la Mancomunitat del Galzeran (Vallès Occidental), va ser un dels ponents. Va atendre elCugatenc al final de l’acte.
– La població de risc són els joves però molts pares no entenen res d’aquest món.
– El màrqueting pot detallar les diferències dels nascuts entre el 1981 fins els nascuts el 2012. Estudiant aquestes diferències, poden fer unes campanyes molt eficients i els joves esdevenen un target per a les empreses de les indústries digitals. Els infants depenen de les seves famílies i els diners que poden emprar són generalment de la família i s’utilitzen per a comprar. Els joves adults, amb recursos propis, sí que inverteixen i especulen al món cripto.
– Els pares ho tenen difícil per generar consciència.
– Com que no entenen de què va, els hi fa mandra i por. Això obre la porta al control però el paper de la família hauria de ser el d’acompanyar, no jutjar i capacitar.
– Fins ara, i encara ara, la preocupació era pel temps que els joves passen davant de pantalles. Això és un pas més enllà.
– Perquè hi ha el factor econòmic: estafes piramidals, especulació, inversió… Se surt del paradigma d’ús de pantalles que fa mal als ulls i reclou molts joves a l’habitació. El gran gruix d’inversors és dels 18 als 35. Tot i que inverteixen menys, són més persones i per això la indústria digital posa el focus en aquest nínxol.
– Què diferencia la persona que fa un abús de les criptomonedes del ludòpata off line?
– És molt similar. Una persona atrapada per les inversions aprofitant l’onada de l’especulació de les criptomonedes es troba en una situació quasi idèntica a qui s’ha atrapat per una màquina escurabutxaques.
– És correcte parlar d’addicció en aquest cas?
– No m’agrada gaire però si més no són conductes addictives. La dependència estaria relacionada amb l’hàbit de mirar cada dia com fluctua una moneda o l’angoixa d’haver de recuperar inversions després de perdre diners.
– Tot sovint les conductes addictives amaguen altres malestars: no estar bé a casa, a les relacions… Us ho trobeu habitualment?
– Sempre. Una addicció no és un fantasma que s’enganxa al cervell. Ha d’haver alguna cosa prèvia perquè arribi a ser una addicció, sinó com a molt pots fer un ús abusiu o problemàtic. Com que treballo en la prevenció, parlo poc d’addicció. Un ús problemàtic sense ser addicció es pot redirigir però quan hi ha una patologia ja és més difícil.
– Si algú llegeix aquesta entrevista i veu que el seu fill o ell potser té un problema, que ha de fer?
– Ser conscients si poden fer una vida normal o no. És a dir, si ha deixat de fer coses per aquest problema. El més important és comunicar-ho com a forma d’alliberar-se i trobar ajuda.
– És indispensable que la persona afectada en sigui conscient.
– I ha de voler canviar-ho! Per això hi ha gent que diu que, fins que no toques fons, no s’actua.
– Propostes com la d’avui serveixen perquè l’afer sigui present a nivell públic?
– Crec que en aquest cas serveix sobretot per a l’entorn. Que les persones que poden ajudar estiguin informades. Per això deia que si les famílies actuen des de la por i sense esperit crític, tot sovint espantades per titulars bomba que fan molt de mal, ho tenim malament.
– Quin tipus de titulars?
– Si no sé res de tecnologies, em quedaré amb allò que genera més impacte: les sectes de joves que volen ser inversors, per exemple. Però això és un reducte en forma d’estafa piramidal i funcionament de secta. Si només sé això, faré una lògica de control i no d’acompanyament.
– I pots acabar generant l’efecte rebot?
– Clar. Allò ideal seria acompanyar i capacitar, sense jutjar. Empatia, vaja.
– Hi ha youtubers que reivindiquen les criptomonedes, el que suposa un risc. Es pot fer alguna cosa des de la regulació?
– Desconec els detalls de com es pot regular però el que no dubto és de la dificultat de fer-ho. Avui dia entres al YouTube i pots trobar-te de tot, també continguts positius i de prevenció. És cert que hi ha youtubers que diuen que les inversions o el joc en línia no són qüestió de sort sinó de tècnica. Per això es diuen tipsters. Hem de tenir en compte que els joves fan el mateix consum de televisió –generalment mitjançant plataformes com Netflix– que de YouTube.
– Els ajuntaments són les institucions que tenen una porta d’entrada més àgil als instituts i altres espais on fer prevenció. Creus que s’hi esmercen prou?
– És que les competències de prevenció són municipals, mentre que el tractament és de la Generalitat. En el cas de Sant Cugat, hi ha una aposta ferma i molt bona. A la Mancomunitat del Galzeran, on jo treballo, també s’ha fet una aposta clara.
– El repte és fer-ho visible?
– Totalment. I ens costa molt perquè venim de l’educació social, la psicologia… Treballem molt: estem en contacte amb els serveis socials, els instituts, equipaments joves, entitats, nits joves… En canvi, de vegades quan fem activitats dirigides a les famílies, ens en venen poques. Tot i que totes les famílies han de tenir xerrades amb els fills sobre sexualitat, pantalles i drogues.
– Són converses incòmodes per als fills…
– Poden ser més incòmodes per a les famílies perquè hi ha tabús. Per exemple, què passarà el dia que li trobes una bosseta de marihuana al teu fill perquè li has regirat l’habitació? Parlem-ne: li has donat tots els motius per rebotar-se perquè li has regirat la seva intimitat. El mateix passa amb el porno, per exemple, amb els vuit anys com a edat mitjana de descoberta.
Quan les pantalles, el porno i les drogues arribin al cervell del jove, aquest ha de saber què és cada cosa. En el cas del porno, ha de saber que és una producció de ficció i amb gent que hi treballa. Si tenen el cervell preparat, quan arribi el porno o qualsevol altra cosa els joves estaran més preparats.
Prevenció en Drogues i Pantalles 
Deixa un comentari